Entrevista a Rosa Boladeras

"Sense la cultura no hi ha canvi"

Entrevistem a la Rosa Boladeras, actriu catalana de teatre, cinema i televisió. Actualment ocupa el càrrec de regidora de cultura de l’Ajuntament de Terrassa. 
L’Ajuntament de Terrassa forma part de la xarxa Apropa Cultura des de 2011 i ens agradaria conèixer el seu punt de vista sobre quin paper ha de tenir la cultura a l’hora de promoure la inclusió social i la visibilització de la diversitat en la programació cultural. 

.   D’on ve la teva sensibilitat per la diversitat?

Estem en un país on s’ha creat una desigualtat social i d’accés a la cultura important i és un fet que s’ha de treballar. Penso que les coses les sentim però a vegades no sabem expressar exactament el què sentim. De cop, quan identifiques aquest sentiment i ho pots plasmar, veus clar allò que vols fer i vols reivindicar realment: lluitar perquè la cultura sigui un dret i lluitar contra la desigualtat ja que no tothom hi té accés.

.   Com creus que la cultura pot ajudar a promoure la inclusió social?

Penso que la cultura no ha de promoure la inclusió social. La cultura ha d’incloure i tenir en compte tota l’exclusió social que existeix. La cultura és de tothom i ha d’estar feta per tothom. 
S’ha de tenir en compte la diversitat des d’un primer moment per trencar la barrera elitista que pot tenir la cultura. Beethoven va compondre la Novena Simfonia perquè la sentís i la pogués tocar tothom, no només per uns quants.

.    Què significa per a tu que un equipament cultural sigui accessible?

Nosaltres des de l’Ajuntament de Terrasa hem impulsat el què en diem segell GAS: tots els projectes als quals donem suport o impulsem nosaltres mateixes han d’estan validats per aquest segell. La G, és de gèneres: volem donar suport a grups minoritaris en relació al gènere, donar oportunitats i visibilitzar totes les persones. La A, d’accessibilitat: tenir en compte les capacitats diverses, tenir recursos accessibles com el bucle magnètic, l’audiodescripció, les necessitats de persones amb autisme, com també la situació socioeconòmica de cada persona.

Estem treballant per tirar endavant un carnet també d’accés a la cultura que tingui en compte la situació personal de cadascú i trencar les barreres d’accés que encara existeixen i perpetuen aquesta desigualtat. I la S, de sostenibilitat: connectar, fer xarxa, aconseguir residu 0, treure plàstics, prendre les mesures sostenibles més adequades per tirar endavant tots els projectes. 

Ara per exemple, es farà el Festival Maleducats de música urbana a Terrassa. Treballem amb ells aquest segell i promovem que impulsin activitats més enllà del propi festival amb un caire més social. Estan treballant un projecte anomanat Rocking que planteja un taller de música urbana a un institut de màxima complexitat. Està tenint molt d’èxit i els alumnes s’hi senten molt identificats. Ens fa molta il·lusió perquè un alumne ha descobert un talent innat tocant el piano i ha estat becat per poder fer els seus estudis de piano al conservatori. 

És un projecte que obre un camí de llum, com és la cultura. Els nens estan motivats per anar a escola i gaudir fent música junts.

.    Consideres que hi ha prou consciència dins el sector cultural, tant en l’àmbit polític, com artístic, de que la cultura ha de ser per a tothom?

La societat en general està sent molt poc conscient d’aquesta desigualtat per gaudir de la cultura. No estem en igualtat de condicions. Des del sector polític i artístic s’està fent molta feina però encara queda molt de recorregut per fer.
Falta molta consciència. No és fàcil, és un treball de fons, molt estructural. Les persones que estem a un lloc on podem decidir, podríem contribuir en aquesta desigualtat però lluitem pel ressorgir d’aquesta consciència. Es normalitzen certes coses a vegades que oculten determinades realitats i poc a poc s’han d’anar trencant esquemes.

Treballem molt amb serveis socials i també amb salut. Abans anàvem potser més cadascú per una banda i ara cada vegada treballem més plegats. Deia Pepe Mújica: he treballat molt perquè tothom tingui un sostre, per la igualtat però sense la cultura no hi ha canvi. El dret a la cultura ha de ser un gran pilar igual que la salut o l’educació.

La cultura és del què estem fets, estem construïts de cultura, si no estaríem morts, sense ànima. Com és tan intangible, no sabíem que era tan valuós, costa convèncer a tothom. 

.    Trobes que falta visibilitzar més la diversitat sobre l’escenari i en general, a molts projectes culturals? 

Quan comences a compartir experiències des del mateix lloc, realment comences a compartir de veritat i sentir-te empoderat no només per gaudir sinó també per crear. És molt important aconseguir aquest sentiment. Tots podem ser artistes. 

Hem d’aconseguir que tothom pugui sentir que té dret a qüestionar-se, identificar-se, a aprendre, emocionar-se i trastocar-se.
Sí que penso que falta visibilitzar més determinades realitats i és per això que nosaltres creiem fermament en aquest segell que pretén d’alguna manera garantir la visibilització de tot tipus de realitats i de tenir molt en compte l’accessibilitat. 

.    Quins són els vostres principals objectius des de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Terrassa?

L’ accessibilitat i la lluita contra la desigualtat social i cultural. Necessitem pressupost, fer treball de formigueta per anivellar aquesta desigualtat i és el principal repte que tenim. 
Tenim un lema a la nostra regidoria que va inspirar Lorca que deia: "Siempre medio pan y un libro. Cuando voy al teatro y gozo viéndolo, lo primero que pienso es como le gustaría a mi padre, hermana, … pero no solo a mi familia, este sentimiento lo tengo para el mundo entero. Libros, libros, es como decir, amor amor. Libros, horizontes, escaleras. El hombre tiene que comer pero también tiene que saber si no, correremos el riesgo de ser un pueblo lleno de pasión pero falto de luz y la luz es siempre lo primero."

En definitiva, el segell GAS és un projecte troncal per l’Ajuntament i l’accessibilitat és bàsica i fonamental.

.    Per què creus que val la pena apostar per la inclusió a la cultura?

Apostar per la inclusió i trencar amb les desigualtat, en definitiva, és lluitar per una transformació social i un món millor. 
La saviesa és col·lectiva i la cultura no només és de l’elit, dels burgesos, els intel·lectuals, és de tothom i ens ho hem de creure.