Platea del Teatre Principal de Vilanova
4.65

Descripció

La notable i singular tradició cultural, i en especial teatral i musical de Vilanova i la Geltrú data ja des del segle XVIII i sobretot a partir del segle XIX. És a principis d’aquest segle XIX que, gràcies a l’acció d’un consolidat mapa associatiu vilanoví, la ciutat esdevé testimoni de la construcció d’un considerable nombre d’edificis amb l’expressa finalitat d’acollir-hi una rica i diversa programació estable d’arts escèniques i musicals.

Així l’edifici anomenat La Sala es va construir el 1804, el Teatre Artesà obrí les portes l’any 1857, el Tívoli Vilanovés s’aixecà el 1860, l’any 1878 s’inaugurà el Teatre-cafè Apol•lo. D’altres que cal citar per seu destacat paper en la societat de l’època són: el Círcol Catòlic (1885), el Teatre de l’Orfeó Vilanoví (1906) i el Teatre Bosc (1906).

El Teatre Principal és l’equipament per a les arts escèniques de la ciutat més rellevant, construït l’any 1835, després de La Sala. La documentació de l’època narra els orígens i finalitat de l’edifici. De com els administradors de l’Hospital de Sant Antoni Abad proposaren a l’Ajuntament de la ciutat la construcció d’un teatre que els permetés augmentar els ingressos de l’Hospital. L’edifici s’erigí d’acord amb els cànons arquitectònics de l’època i a la italiana.

L’any 1854 i 1862 es dugueren a terme les primeres reformes que permeteren l’ampliar la capacitat del Teatre. Des de finals del segle XIX, diverses societats de la ciutat, com ara La Primavera, Societat de Novetats,..., hi durien a terme els seus balls de societat i representacions teatrals i l’any 1902 el Teatre acolliria les primeres exhibicions de cinema. Aquesta prolífica activitat cultural, que viuria el seu període de més auge durant els anys vint, com en tot l’àmbit estatal, es va veure estroncada per l’esclat de la Guerra Civil i el posterior període de postguerra i transició.

El Teatre Principal no obrí les portes novament fins l’any 1945, quan fou arrendat per un empresari que hi ubicà un cinema. No serà fins els anys setanta que sorgí una important iniciativa popular que impulsà la recuperació de l’edifici com a teatre públic. Finalment, l’any 1985 l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú comprà l’equipament, assumí la seva gestió i el reformà dotant-lo de les infraestructures i necessitats òptimes per tal de dur-hi a terme una programació d’arts escèniques, musicals i cinema estables i durant tot l’any. Aquestes reformes ampliaren la retroescena per acollir camerinos i millores estructurals.

L’any 2005, el Teatre Principal va tancar les portes per fer-hi diverses millores. La temporada de tardor del 2009 és la reobertura, el renaixement, d’aquest equipament on estan presents els canvis en l’edifici, en les línies de programació i en el l’equip de treball. És un teatre d’exhibició i alhora de creació, és un teatre plural, amb convivència i diàleg amb els actors i creadors locals, tant amateurs com professionals, està obert a tots els públics, però també hi ha lloc per les produccions arriscades. En fi, s’ha volgut crear un teatre per a tothom, amb comunicació, de dins a fora i de fora a dins.

 

Informació d'accessibilitat

El Teatre Principal ofereix funcions adaptades, amb el servei de bucle magnètic per a persones amb discapacitat auditiva.

Els espectadors interessats podeu comprar les entrades de qualsevol butaca de la sala i sol·licitar el dispositiu individual per seguir l'obra còmodament. Aconsellem fer la reserva prèviament per correu a: escenavilanova@vilanova.cat. Més informació: 938140000 ext. 3176.

Accessibilitat

  • Bucle magnètic
  • Lavabos accessibles
  • Places disponibles per a cadires de rodes

Contacte de l'organitzador

Mercè Soler msoler@vilanova.cat
938141952
Horaris d'assessorament: 
10 a 14h