Teatre Nacional de Catalunya

Vàrem anar un grup més nombrós de l’habitual i tots van apuntar que l’obra semblava curta en to d’alabança. La majoria en arribar tenia sentiments trobats, amb moltes granes de veure l’Ariadna Gil al teatre però dubtant si el format de monòleg en un text tan punyent no seria massa feixuc. La resposta va ser rotunda: la Gil està esplèndida.

Aquesta obra no ens va agradar i no pel tema que ja n'hem vist d'altres amb aquesta temàtica dura i frepant però l'actuació de la Ariadna Gil és molt monòtona, sense entonació, ni alts ni baixos, linial en definitiva