Moha

Una obra en clau d’humor sobre els prejudicis cap al racisme i tot allò que ens és desconegut

La Companyia Còmica l’Ou Cost presenta a L’Atlàntida el seu tercer espectacle de gest Moha.

Moha tracta dels prejudicis que tenim tots, sense excepció, cap a allò que ens és desconegut o diferent. De la desconfiança, sovint injustificada, que ens genera gent d’altres cultures o religions i que conviuen a casa nostra. No teníem ganes de parlar del racisme més radical. D’aquest ens hi posaríem ràpidament en contra la immensa majoria de persones amb dos dits de front. Nosaltres parlem del subtil, del que no perd les bones maneres, del “jo no soc racista però...” I ho fem com sempre des del teatre de gest i utilitzant l’humor, que fa tanta falta, per parlar de coses molt serioses.

L’ESPECTACLE

En Moha és un immigrant il·legal... No. Posem només immigrant. Un refugiat... sí, millor... o un nouvingut! Millor encara. Un nouvingut, sí. És moro... no, magrebí... musulmà... àrab?... africà... En Moha és d’una altra raça... ètnia?... cultura?... país... Sí, d’un altre país sí. I és d’un altre color també... no, color no... o sí?... no és negre... però és marró. Parla diferent, menja diferent, es vesteix diferent, resa diferent, pensa diferent... és diferent. Però tots som iguals, no? Ho va dir Nostre Senyor. Però Al·là no sé si ho va dir això? Tots som iguals però amb les nostres diferències, és clar... Ara que, si ha vingut aquí, que s’adapti, no?... o si no ja ens adaptarem nosaltres... o tan és... En Moha és un amic... un conegut... un veí... un. I ha vingut aquí... per quedar-se... o no. Amb el gest com a únic llenguatge i l’humor com a bandera, Companyia Còmica l’Ou Cost presenta el seu tercer espectacle, Moha, on s’atreveix a parlar, sense parlar, d’un tema tan delicat... no, delicat no seria la paraula... profund?... sona massa seriós... d’un tema tabú... sensible... d’actualitat... en fi... de la immigració.

Us atreviu a posar-hi una mica d’humor?