Nenes i nens

Nenes i nens de Dennis Kelly

Traducció: Carme Camacho i Neus Bonilla. Direcció: Joel Joan.  Intêrpret: Anna  Sahun. Escenografia: Joan Sabate. Vestuari: Ariadna Julià. il·luminació:  Ignasi Camprodon.  Producció executiva: Núria Costas. Producció: La Villaroel, Arriska i Rereescenes.

Arrenca entre rialles, però acaba d'una manera ben diferent. Farà que ens qüestionem l'equilibri de poder entre els sexes.

Ella és una dona emprenedora, valenta que no acota el cap davant les adversitats. Va conèixer el seu marit fent cua en un vol d’Easyjet i d’entrada li va caure com el cul. Però va resultar ser un paio espavilat amb qui va acabar tenint dos fills. La petita vol jugar a arquitectes i construeix edificis de fang, son germà li bombardeja perquè “s’hi han amagat els terroristes”. Ser una bona mare pot resultar frustrant. Ser una dona emprenedora, també. Però el més frustrant de tot és descobrir, massa tard, que l’home de qui et vas enamorar és l’home equivocat. 

Nenes i nens aconsegueix que els espectadors i espectadores es qüestionin, sense adonar-se’n, les nocions de masclisme i feminisme tal com els entenem avui i ens proposa una reflexió sobre les generalitzacions, la correcció política i sobre com acceptem com a veritats absolutes alguns plantejaments més que discutibles