Entrevista a Jordi Marí

Gerent del Festival Cruïlla
Jordi Marí, gerent del Festival Cruïlla Barcelona

La cultura hauria de ser inclusiva sí o sí

Entrevistem a Jordi Marí, gerent del Festival Cruïlla Barcelona. El Festival està fermament compromès amb el programa Apropa Cultura i malgrat les dificultats d’aquest últim any, no han deixat d’apostar per l’accés a la cultura.

· Com heu viscut aquest últim any de pandèmia, amb tanta incertesa? En què us ha canviat i què us ha fet replantejar com a festival?

De manera àmplia, tot el procés de la pandèmia i com s’ha menystingut la importància de la cultura, en general a la societat, ens ha fet rumiar i parlar-ne diverses vegades.

Es miraven de protegir activitats socialment imprescindibles i s’oblidaven de la cultura. Semblava que s’havien de fer esforços per mantenir l’activitat comercial i, en canvi, no semblava que s’haguessin de fer esforços per trobar fórmules, no multitudinàries evidentment, per seguir tenint activitat cultural viva, rica i permanent.

Ens ha fet donar-hi moltes voltes. Estàvem força entossudits en voler fer el festival, no ens volíem rendir davant les dificultats. Havíem de trobar la manera de tirar endavant malgrat costi molt i no a qualsevol preu. El volíem fer estant tranquils.

La importància de la cultura per tothom a la nostra societat és vital i sovint no li donem el valor que realment té.

Estem contents perquè, malgrat tot, hem tirat endavant dos festivals, perquè també hem fet l’XXS, en un temps molt breu i no hem sabut que ho podríem fer fins dos mesos abans. Una feina de mig any o més, aquest any l’hem concentrat en molt poc temps i amb molta més feina.

Ens vam plantejar amb l’equip si podíem incloure amb garanties el programa Apropa i tothom estava molt estressat però la resposta va ser molt positiva i unànime. No s’ho havien de plantejar, la resposta era sí i ja veuríem la manera i els suports necessaris.

Hem tingut molts entrebancs en el camí, però l’Apropa no ha estat un d’ells, al contrari.

 

· Quin paper creus han de tenir els promotors privats en relació a l’accessibilitat i la inclusió social?

Et diria que per normalitzar la cultura, aquesta cultura hauria de ser inclusiva sí o sí. Em costa d’imaginar una cultura que exclou una part de la societat o una part dels públics als quals es dirigeix.

És cert que els promotors privats tenen una dificultat extra a plantejar-s’ho perquè han de trobar més complicitats que els equipaments públics. La necessitat d’un equilibri econòmic, acords amb els grups i altres agents implicats, etc i aleshores incloure estàndards de preu i entrades, sempre és una negociació i ho fa més complicat.

Ara bé, per a mi una part interessant d’això és afrontar aquesta complexitat. Es un camí interessant que cada vegada més agents vegin o sentin que algú els interpel·laa perquè sàpiguen que dins aquest espai es volen tenir en compte una sèrie de grups amb un tractament diferenciat i ells també s’hi han d’implicar. Està bé convidar a la reflexió a un grup de gent que no sempre s’ho planteja. Les respostes dels grups són bones en general.

El hándicap per molts promotors privats és això, hi ha molta feina, acords tancats i a vegades no es volen afegir més gestions o discussions a contractes ja establerts. És una mirada que poc a poc hauria d’anar canviant.  

 

· Què us ha aportat formar part d’Apropa Cultura?

Com et deia, l’equip ha estat molt implicat des del principi i en cap cas, malgrat les dificultats de la pandèmia i feina afegida, s’ha plantejat no oferir els nostres concerts als grups Apropa.

Estic content de veure la resposta unànime de tot l’equip i que no s’hagi ni de plantejar poder oferir entrades o no a l’Apropa. És un sí o sí.

El que aporta l’Apropa sense dubte és públic nou i guanyar públics per qualsevol programador és molt difícil i això té un valor. Tot el públic que ve de l’Apropa no crec que el poguéssim tenir directament i això és molt positiu.

És un tema més filosòfic que de pes econòmic. Amb una promoció privada no té sentit que l’agent implicat sigui només el propi promotor. L’ideal seria que s’impliqués a tothom: l’espai, el grup, el mànager… que tothom fos conscient que tenim aquest espai Apropa dins una activitat.

Fins i tot quan anem a catxet seria interessant plantejar-ho, no només quan es va a percentatge. És un tema que hauríem de mirar d’incloure a tots els contractes amb algun tipus de clàusula explicativa que digui que en les nostres actuacions hi ha un percentatge d’entrades destinades a aquests col·lectius. I arrel d’això, segurament molts ja preguntarien i sabrien millor en què consisteix el programa Apropa.

 

· Com creus que la cultura pot afavorir la inclusio social, hi té un paper clau?

En una societat normalitzada l’accés hauria de ser universal i em costa d’entendre-ho d’una altra manera.

La cultura sempre ha estat un dels estímuls del desenvolupament d’una societat. En l’àmbit de la inclusió, també ho pot ser. Tot el què sigui treballar perquè tots aquells grups o àmbits de la societat, de manera circumstancial no participen de la cultura, hauria de ser la norma i no l’excepció. Hauria de formar part dels plantejaments bàsics i principals de qualsevol conselleria de cultura, ajuntament o institució pública. També dels promotors privats.

Amb la nostra realitat que evidencia que realment no es així, necessitem treballar plegats perquè l’accés a la cultura sigui el més universal possible.

Des d’un punt de vista personal, la importància de la cultura a la nosta societat hauria de ser mes rellevant del què és actualment. Com l’àmbit laboral o relacional em semblen claus per una societat inclusiva, la cultura ha de ser un altre element clau i ha de tenir un paper important en la inclusio social, sens dubte.

A vegades m’he plantejat poder fer un Festival per la inclusió, i tinc al cap que si mai tenim opció a gestionar una sala que aquesta pugui ser des de la seva concepció mes inclusiva del que són la majoria avui dia. Però tot i així, penso que no deixen de ser pedaços, que tots els festivals ho haurien de ser i les sales també.

 

· Quins reptes de futur us plantegeu com a festival?

El nostre sempre ha estat un festival explorador. Ens agrada innovar i, és clar, en l’àmbit de la inclusió també ens agradaria fer-ho. I, sempre, si és en col·laboració amb d’altres entitats, millor.

Cadascuna de les propostes que fem contempli l’Apropa ja no ens ho hem ni de preguntar. Tot l’equip hi està implicat i és molt gratificant.

Seria un pas a fer que en espectacles futurs trobar la manera d’afavorir la integració d’alguns grups que tinguin unes necessitats més especifíques. Segurament en el mon de la música en directe i a l’aire lliure, és una mica més complicat trobar camins en aquesta direcció però els hem d’explorar.

Gràcies a la tecnología 5G l’any passat vam crear una experiència en què podies viure un concert com si poguessis estar a l’escenari. Amb unes ulleres especials. Amb aquest tipus de tecnologies o altres, podríem fer que l’experiència d’un festival que no tothom podria viure d’aprop o hi pugui accedir, pugui arribar a més gent.

La dificultat és fer-ho sol, necessitaríem complicitats per aprendre d’agents dels dos costats i veure quines possibilitats hi hauria. S’han de crear més ponts i més vincles per tirar-ho endavant. Cal investigació sobre què s’esta fent arreu i veure com podríem aplicar-ho.

Ens agradaria tenir una relació estable amb una sala o un espai i poder fer passes en aquesta direcció. Nosaltres acostumem a tenir un espai efímer i és més complicat.

 

· Quina valoració feu de l’últim any i en com heu pogut superar les adversitats?

Molt positiva malgrat tot el què hem viscut. Ha estat un any de remuntada però molt dur. Ens hem obligat a tirar endavant dos projectes grans que tenien una complexitat gran. Emocionalment hem hagut de conviure amb la incertesa que ha estat el més complicat.

No em puc posar al cap dels què han decidit no fer els seus festivals, segur que mil motius. Nosaltres vam voler tirar endavant però tenint present que a mesura que avances compromets a més gent, els grups, el públic, proveïdors, col·laboradors, … i a dues setmanes vista dubtant de si es podrà fer o no…

L’any emocionalment ha estat dur i l’ultima setmana abans del festival encara més. Hem tingut incertesa, hem patit molt però finalment ha estat molt gratificant que s’hagi pogut fer, sense problemes i amb seguretat.

Ara s’acaba el festival però seguim amb molta feina d’atenció al públic, problemes i situacions personals que molta gent ha tingut i no ha pogut venir i tot això ho intentem sempre gestionar de manera molt personalitzada.

Tot ha anat bé però ara queda molta feina d’aquella que no es veu però també molt important.