Regístrate
  • Platea del Teatre Joventut
4.6206896551724

Descripción

El cinema Joventut era un de tants cinemes de L'Hospitalet, com l'Alhambra a Pubilla Casas, el Victòria a Santa Eulàlia, el Stàdium a Sant Josep, l'Oliveras al Centre... El Joventut era el cinema de la Torrassa. La gent gran en té bons records d'aquelles èpoques, de les pel·lícules, dels actors i les actrius, de les llargues sessions contínues, a les fosques, amb els ulls concentrats a la immensa pantalla. El cinema -junt amb el futbol- era un dels més grans espectacles de masses, el setè art. Però va venir la invasió dels Seat 600 i els caps de setmana les carreteres s'omplien i les cues dels cinemes, s'escurçaven. Aviat la televisió va entaular una forta competència als cinemes: encara no es pagava per veure. I els cinemes van començar una forta davallada. Es deia que la televisió mataria el cinema. Unes sales van haver de tancar, algunes altres es van modernitzar amb enormes pantalles de cinemascop, d'altres es van tornar sales especialitzades «d'art i assaig», unes quantes més es van anar transformant en multicines... Que en queda, d'aquells cines de barri, d'aquelles cues, d'aquelles grans sales a les fosques, d'aquelles superpantalles, de les pel·lícules en technicolor?

El cinema Joventut es va quedar vell: és dels que van tancar, Un dia les cartelleres ja no van anunciar cap pel·lícula i les taquilles ja no van obrir la finestreta per vendre entrades. Només quedava el rètol de CINE JUVENTUD presidint una façana empolsegada. I la plaça del carrer amb el mateix nom que elcinema. 
Un bon dia l'Ajuntament va decidir comprar-lo i transformar-lo en teatre. El vell cinema Joventut, renovat i adequat degudament, es convertiria en el teatre del municipi de L'Hospitalet. El mateix edifici, el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt, però com si fos nou de trinca. Ara serà un teatre. amb escenari en lloc de pantalla, amb camerinos, focus, sonoritat... totes les condicions tècniques que avui en dia s'exigeixen per fer unes representacions de la millor qualitat. El Joventut, un teatre. de bo de bo un dels principals equipaments culturals de L'Hospitalet. 

El 8 de maig de 1991 el nou TEATRE JOVENTUT va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cantaro roto, a càrrec d'una companyia de Madrid. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu escenari, i milers d'espectadors els que han gaudit.

Información de accesibilidad

La Sala A disposa de 525 localitats i la Sala B de 168. La Sala A disposa d’una plataforma per a cadires grans i espai per a diverses cadires més. S’hi pot accedir amb ascensor i a través de rampes en la mateixa sala. La Sala B disposa d’una plataforma elevadora per tal d’accedir-hi amb cadira.

Accesibilidad

  • Ascensores adaptados
  • Plazas disponibles para silla de ruedas

Contacto Apropa del equipamiento

Horarios asesoramiento: 
De 9 a 15 h
+34 934036795
Persona de contacto: 
Xesco Forn i Béjar fforn@l-h.cat

Valoraciones

  • 5
    Tu valoración: 5
    Sábado, 7 Marzo 2020
    Teatre Joventut

    Fairfly

    L'obra va ser sorprenent!!
    Els actors i les actrius transmetien tanta veritat, que la sensació que jo tenia com a públic era que allò que representaven estava passant de veritat. Era com si ells no ens ho expliquessin sinó que simplement passava...com si el públic en lloc d'estar assegut en una butaca ho veies per un forat, com quan observes a algú que no sap que és observat. Ariadna Rallo
    Núria
    Berenguer
    Centre de Dia de Salut Mental i Centre Especial de Treball de Femarec
    Salud mental
  • 4
    Tu valoración: 4
    Viernes, 6 Marzo 2020
    Teatre Joventut

    Giulia Valle

    contentos por estar
    Es un teatre amable. nos ha gustado la obra!
    Benet
    Llebaria
    Centre Català de Solidaritat - CECAS - Caritas
    Adicciones
  • 5
    Tu valoración: 5
    Domingo, 1 Marzo 2020
    Teatre Joventut

    Señora de rojo sobre fondo gris

    molt profesional
    genialll.
    David
    Pastor Gago
    Servei de Rehabilitació Comunitari SRC Santa Eulalia
    Salud mental
  • 3
    Tu valoración: 3
    Martes, 3 Marzo 2020
    Teatre Joventut

    Cosmix

    Divertida, caòtica, musica i ritme adequat.
    Divertida la part visual. Les segones intencions, el nostre públic no les entenien. Atrezzo molt ben aprofitat.
    Eulàlia
    Molera Benaiges
    Taller Sant Camil - Fundació de la Santa Creu
    Discapacidad intelectual
  • 5
    Tu valoración: 5
    Domingo, 1 Marzo 2020
    Teatre Joventut

    Señora de rojo sobre fondo gris

    Excel·lent interpretació!
    Va anar molt bé, però l'actor va tenir que parar dues vegades. Us deixem algunes valoracions de les persones participants. - La obra de senora de rojo sobre fondo gris, es exponer el amor tan grande y el luto de una persona que a amado mucho,. Me gusto mucho. - Muy buena interpretación pero la obra en sí un poco aburrida. No me ha hecho emocionar o sentir algo. Le faltaba chispa para acaparar mi atención. - Fantastica interpretación, no sabemos como empieza la vida y mucho menos lo que nos deparará. Es como un tiovivo que hay que saber bajar. - Hola!! Valoración de Señora de rojo sobre fondo gris. Es una bonita historia de amor contada por el protagonista que sobrevive a su esposa. José Sacristán espectacular . Es una bestia en el escenario , lo llena completamente. Me encanto salí fascinada. - A mi me pareció una actuación magistral de José Sacristán. La sala estaba a tope y el público respondió muy bien en tido momento. - Me gústo mucho aunque no la oia del todo bien. - Estuve en el teatro Juventud, viendo, "La señora de rojo con fondo gris" por José Sacristán, solo el, fue espectacular, buenísima, más de una hora, inmensa se hizo corta, profunda, reflectiva y actual para todos, muy buena. Empezó, 15 minutos tarde. - Estuvo muy bonita - La obra genial,es difícil mantener la atención del espectador durante una hora y medía,sólo lo puede conseguir un actor de la talla de José Sacristán. - La obra me pareció bastante triste
    Yolanda
    Carmona Rodríguez
    Fundació Akwaba
    Personas mayores