Oncle Vània

El tedi, la vida malgastada, l’amor no correspost... Una de les obres més importants del segle xix, sota la direcció d’Oskaras Korsunovas, un dels millors directors europeus, amb un repartiment de luxe.

L’oncle Vània, que va estrenar-se el 1899 al Teatre d’Art de Moscou, és una de les obres més importants de la literatura dramàtica del segle xix. Anton Txékhov reflecteix l’apocalipsi interior d’un grapat de destins humans: el tedi, la vida malgastada, l’amor no correspost o la feina inacabable marquen l’existència dels personatges d’una de les obres més desoladores i representatives de l’autor rus.

L’acció transcorre a l’antiga casa de camp d’una família aristocràtica en decadència. La tranquil·la existència de l’oncle Vània i de la seva neboda Sònia es veu alterada amb l’arribada del professor Serebriakov i la seva jove i atractiva esposa, Elena. Aquest fet farà que tots els personatges es replantegin el seu lloc a la vida.

A l’obra podem veure l’enfrontament simbòlic entre dos móns: d’una banda, el de la vida al camp, aïllat culturalment i geogràfica; de l’altra, el que representen els dos ciutadans que venen d’un indret europeïtzat i més intel·lectual. No obstant això, tots plegats comparteixen una cosa: la profunda infelicitat.