Europa Bull

Això és un francès, un alemany i un italià… I un holandès, i un danès i un belga… I un grec i un finès, i un espanyol i un portuguès… I un suec, i un polonès, i un irlandès, i un austríac, i un romanès, i un luxemburguès, i un eslovè, i un croat, i un hongarès i un txec i un eslovac, i un letó i un lituà i un estonià… I un búlgar, i un maltès, i un xipriota i un… britànic, que van agafats de la mà, però -a més d’un- ja li comença a suar. És Europa en si un acudit? Ens hauria de fer pixar? O ens hi hem de cagar? Tal vegada allà, agafats de la mà, units sota el nom d’Europa, ens podríem explicar el mite que ens batejà: el que narra la història d’un Déu totpoderós que, encès d’amor per una noia fenícia, va viatjar a les costes de l’actual Líban (o Síria) i sota l’aspecte d’un immens toro, la va raptar i va creuar el Mediterrani fins a Creta (o Lampedusa) on la va violar. I és de llavors ençà… que Europa bull. Un autoritari toro blanc va raptar Europa, i tal vegada ara ens adonem que no el sabrem domesticar mai.