Ovidi 25

Així, sense saber-ho, va arrencar el dia que l’Ovidi va marxar de vacances i vam quedar muts. Érem vailets desconcertats en un món injust i capitalisme i patriarcat, desbocats, trinxaven el món. Precaris a la deriva, ja ocupàvem carrers contra tanta intempèrie. Avui, marges i tangents, continuem més perduts que l’Ovidi a la transició del 78. Però de sobte, tan lluny i tan a prop, ens plou aquest 2020 zapatista –el foc i la paraula–, per xiuxiuejar que, des del 1995 i allà on anem, portem posat l'Ovidi. Xops de memòria, per dins i per fora. I encara dempeus perquè encara volem. I tu sempre allà: en els moments bons i, sobretot, contra tants moments dolents. Ja veus: amb tu, tot continua sent possible. La vida, per exemple...